FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ingovernable indòcil revés contumaç ineducable incorregible salvatge ésser de mal plec, de difícil governar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 bèl·lua o fera, bèstia salvatge. bruto brutal. Deixant als bruts els camps i llur despulla (Ausiàs March). No hi ha en la terra brutal tan fer... (Jaume Roig, «Lo Spill»). salvatgina, bèstia salvatge, esp. de caça. bestiola, animal petit, esp. insecte. Cp. cuca atzemblao haveria, animal de [...]
m 1 zool [Erinaceus sp] eriçó. 2 [envoltura de la castaña] pelló, pelleró. 3 fig i fam [persona arisca] isard, esquerp, salvatge. 4 [en un muro] defensa de pues (o de vidres) f. 5 bot [Erinacea anthyllis] eriçó. 6 erizo de mar zool eriçó de mar, garota, bogamarí. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. Dit d'una persona poc comunicativa. esquiu esquívol esquerp salvatge(hiperb.) ésser una cuca de forat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
deshabitat, que ha cessat d'ésser habitat. desert, on no hi ha habitants. erm(dit d'un terreny) desolat, inhabitat, desert, abandonat. solitari, dit d'un lloc on hom es troba sol (paratge, lloc). despoblat. Una regió despoblada. salvatge. Una illa deserta i salvatge. buit, dit d'una casa, d [...]
adj i m i f 1 ant negre -a [acabat de treure del seu país]. 2 fig i fam [bisoño] novell -a, novençà -ana. 3 [tonto] neci -ècia. 4 [caballo] salvatge. 5 amer el (o la) qui xampurreja. m 6 [para los animales] boç, morrió. 7 amer [cabestro] cabestre. [...]
